La inclusió laboral no es resol només posant empreses i entitats en contacte
La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, FemCAT i Respon.cat han impulsat la primera jornada Empresa - Tercer Sector Social al Hub Social de Barcelona. Segons explica la mateixa Taula del Tercer Sector, la iniciativa vol crear un espai estable de relació entre empreses i entitats socials, especialment orientat a la inserció sociolaboral de persones en situació vulnerable.
La notícia posa sobre la taula una paradoxa molt real: hi ha empreses que tenen dificultats per cobrir determinats perfils professionals i, al mateix temps, hi ha persones que volen treballar però continuen trobant barreres per accedir al mercat laboral ordinari.
Per a fundacions, associacions, centres especials de treball, empreses d'inserció, federacions i entitats que acompanyen processos d'ocupació, aquest debat no és només una qüestió de responsabilitat social empresarial. És una qüestió de mètode: com es connecten necessitats empresarials, itineraris d'acompanyament, formació, perfils professionals, seguiment i resultats?
La pregunta important no és si calen aliances entre empreses i tercer sector. La pregunta és com fer que aquestes aliances generin oportunitats laborals reals, sostenibles i mesurables.
Entendre bé la demanda de les empreses
Quan una empresa diu que necessita talent, l'entitat ha d'anar més enllà del titular. Quin perfil necessita exactament? Quines competències són imprescindibles i quines es poden aprendre? Quin horari ofereix? Quin entorn de treball hi ha? Quines adaptacions serien possibles? Quin nivell de suport accepta l'empresa durant la incorporació?
Sense aquesta informació, és fàcil caure en encaixos massa superficials. Una persona pot semblar adequada sobre el paper, però trobar-se després amb barreres de ritme, transport, comunicació, conciliació, salut mental, accessibilitat o cultura organitzativa.
Per a una entitat social, una bona aliança amb empreses comença per convertir una oferta laboral en informació útil:
- tasques concretes del lloc de treball;
- competències tècniques i transversals necessàries;
- requisits reals i requisits que es podrien flexibilitzar;
- horaris, ubicació i condicions;
- barreres previsibles per a persones en situació vulnerable;
- marge d'adaptació i acompanyament;
- persona de referència dins l'empresa;
- criteris per valorar si la incorporació funciona.
Com millor s'entengui la demanda, menys risc hi ha de fer derivacions que acabin frustrant la persona, l'entitat i l'empresa.
Mirar més enllà del nombre d'insercions
El president de la Taula, Xavier Trabado, va recordar a la jornada que el 80% de les insercions que aconsegueixen les entitats s'assoleixen en el mercat ordinari. És una dada rellevant, perquè mostra que el tercer sector no treballa en un circuit separat de l'economia, sinó que ajuda moltes persones a arribar al mercat laboral ordinari.
Però si volem millorar les aliances amb empreses, no n'hi ha prou amb comptar quantes insercions s'han produït. Cal entendre què passa abans, durant i després de la contractació.
Alguns indicadors útils podrien ser:
- persones orientades;
- persones formades;
- persones derivades a empreses;
- entrevistes realitzades;
- contractacions aconseguides;
- permanència als 3, 6 i 12 mesos;
- motius de baixa o no continuïtat;
- necessitats d'acompanyament detectades;
- satisfacció de la persona contractada;
- satisfacció de l'empresa;
- millores aplicades als itineraris.
Aquest seguiment permet passar d'una lògica de col·locació a una lògica d'inclusió laboral amb qualitat. I això és especialment important quan es treballa amb persones amb discapacitat, problemes de salut mental, trajectòries d'exclusió, baixa qualificació, dificultats administratives o altres barreres d'accés.
Fer visible l'acompanyament que hi ha darrere d'una contractació
Des de fora, una inserció laboral pot semblar un resultat puntual: una persona aconsegueix una feina. Però les entitats saben que darrere hi ha moltes hores de feina: orientació, diagnosi, formació, treball d'hàbits, suport emocional, coordinació amb serveis, contacte amb empreses, seguiment, resolució d'incidències i mediació quan alguna cosa no funciona.
Si aquesta feina no queda registrada, es torna invisible. I quan és invisible, costa explicar per què l'acompanyament professional és necessari.
Una entitat que treballa inserció sociolaboral hauria de poder documentar:
- quin punt de partida tenia cada persona;
- quins objectius es van acordar;
- quines accions d'acompanyament s'han fet;
- quines barreres s'han detectat;
- quines coordinacions han estat necessàries;
- quines empreses han participat;
- quines adaptacions o suports s'han activat;
- quins resultats s'han aconseguit;
- què s'ha après del procés.
Aquesta informació no serveix només per justificar subvencions. Serveix per millorar itineraris, negociar millor amb empreses, detectar patrons i explicar amb més força l'impacte social del projecte.
Coordinar millor empresa, entitat i persona
Una de les claus de la inclusió sociolaboral és que no hi hagi tres converses separades: una amb la persona, una amb l'empresa i una altra dins l'entitat. Si la informació no circula bé, apareixen malentesos, expectatives diferents i decisions tardanes.
Per això és útil definir un circuit clar: qui fa la prospecció amb empreses, qui valora el perfil de la persona candidata, qui prepara l'entrevista, qui acompanya els primers dies, qui fa el seguiment posterior, quan s'activa una incidència i com es registra cada pas.
Aquest circuit no ha de ser burocràtic. Ha de ser prou clar perquè tothom sàpiga què ha passat, què falta i qui ha de fer el pròxim pas.
Les empreses també necessiten indicadors
Per a moltes empreses, participar en projectes d'inserció sociolaboral pot formar part de la responsabilitat social, de la gestió de persones o de la necessitat real de trobar talent. Però si l'experiència no és clara, difícilment es consolidarà.
Les entitats poden ajudar les empreses a veure resultats de manera concreta: quantes persones han conegut el seu sector, quantes han fet entrevistes o pràctiques, quines contractacions s'han produït, quin suport ha rebut l'empresa, quines barreres s'han identificat, quines adaptacions han funcionat i quina continuïtat podria tenir l'aliança.
Això converteix la col·laboració en una relació més madura. L'empresa no només ajuda; també aprèn, millora processos, amplia la mirada sobre el talent i pot construir una política d'inclusió més coherent.
Una aliança estable necessita dades, relació i seguiment
La jornada impulsada per la Taula, FemCAT i Respon.cat vol donar continuïtat al treball amb noves sessions per identificar reptes i construir respostes aplicables. Aquest punt és important: una trobada pot obrir portes, però només el seguiment converteix una bona intenció en un model de col·laboració.
Per al tercer sector, el repte és doble. D'una banda, cal defensar el valor social de la inserció laboral: treball digne, autonomia, participació, ingressos, autoestima i projecte de vida. De l'altra, cal demostrar que les entitats poden ser un aliat rigorós per a empreses que necessiten talent i volen fer les coses bé.
Això demana tenir la informació ordenada: persones, itineraris, empreses, ofertes, derivacions, entrevistes, contractes, seguiments, incidències, resultats i aprenentatges.
La inclusió sociolaboral no és només aconseguir una feina. És construir les condicions perquè aquella feina sigui possible, sostenible i justa.
A MIDUE treballem precisament en aquesta direcció: ajudar les entitats socials a ordenar projectes, persones, activitats, seguiments, indicadors i resultats en un mateix entorn. Perquè quan una entitat pot explicar bé el que fa, també pot crear aliances més sòlides i generar més impacte.