La fiscalitat també forma part de la confiança
La Fundación Haz ha presentat els nous estàndards del seu segell de responsabilitat fiscal, que entraran en vigor el 2026. El document està pensat sobretot per a grans empreses, però el missatge de fons és perfectament aplicable al tercer sector: la transparència fiscal ja no pot quedar reduïda a complir obligacions o penjar documents a la web. Ha de servir per explicar millor com es governa una organització, com assumeix responsabilitats i com contribueix a la societat.
Segons la mateixa Fundación Haz, el nou estàndard neix després d'un procés de revisió per incorporar bones pràctiques internacionals i respondre a un context més exigent en matèria de rendició de comptes. El text posa l'accent en quatre idees bàsiques: informació visible, accessible, actualitzada i completa.
Per a una fundació, una associació, una cooperativa d'iniciativa social, un centre especial de treball o una empresa d'inserció, això no és un detall menor. Les entitats socials treballen sovint amb fons públics, donacions, quotes, subvencions, concerts, contractes o aportacions privades. La manera com expliquen la seva fiscalitat, els seus comptes i les seves decisions de govern influeix directament en la confiança que generen.
Transparència no vol dir abocar PDFs
Una de les idees més útils del nou estàndard és que la transparència no consisteix només a publicar informació. També cal que aquesta informació es pugui trobar, entendre i relacionar amb la realitat de l'organització.
Moltes entitats ja publiquen memòries, comptes anuals, informes d'auditoria, dades de subvencions o informació institucional. El problema és que sovint aquesta informació queda dispersa, desactualitzada o escrita en un llenguatge difícil per a persones que no formen part de l'equip tècnic.
El repte és passar de "tenim la documentació penjada" a "qualsevol persona interessada pot entendre com funcionem, d'on venen els recursos, com els gestionem i quins criteris seguim".
Algunes preguntes pràctiques poden ajudar:
- la informació econòmica és fàcil de trobar a la web?
- està actualitzada amb l'últim exercici tancat?
- s'explica amb llenguatge clar o només amb documents tècnics?
- es poden entendre les principals fonts de finançament?
- s'indica quins òrgans supervisen els comptes, els riscos i les decisions rellevants?
- hi ha coherència entre memòria, comptes, subvencions, projectes i impacte social?
La transparència útil no és una carpeta més. És una manera d'ordenar el relat institucional.
El bon govern també necessita criteri fiscal
El nou estàndard parla de política o estratègia fiscal, supervisió del consell, gestió de riscos, litigis, relació amb l'auditor extern, relació amb l'administració tributària i posicionament públic. Pot sonar llunyà per a moltes entitats petites i mitjanes, però la lògica és molt clara: la fiscalitat no hauria de dependre només de gestoria, assessoria o inèrcia administrativa.
En una entitat social, el patronat, la junta o l'òrgan de govern hauria de tenir una visió mínima i clara de qüestions com:
- quines obligacions fiscals té l'entitat;
- quins riscos poden aparèixer per canvis normatius, activitats noves o finançament complex;
- qui revisa els criteris fiscals i comptables;
- com es documenten les decisions econòmiques importants;
- quines incidències o requeriments cal seguir;
- com es garanteix la independència de l'auditoria, si n'hi ha;
- com s'explica la contribució de l'entitat a la comunitat.
No es tracta de convertir cada reunió de junta en una sessió fiscal. Es tracta d'evitar que la fiscalitat sigui una capsa negra. Quan les decisions econòmiques estan ben documentades i els riscos es revisen amb regularitat, l'entitat guanya solidesa.
La fiscalitat també explica impacte social
Un dels punts interessants del document de Fundación Haz és la connexió entre fiscalitat i sostenibilitat. La contribució fiscal no es presenta només com una càrrega o una obligació, sinó com una part del paper que una organització juga en la societat.
En el tercer sector, aquesta mirada és especialment rellevant. Les entitats socials acostumen a explicar molt bé què fan amb les persones ateses, els projectes i els resultats socials. Però no sempre connecten aquesta activitat amb una explicació més completa de la seva sostenibilitat econòmica i institucional.
Una entitat pot explicar millor el seu impacte si connecta tres dimensions:
- els recursos que rep i com els administra;
- les obligacions que compleix i els controls que assumeix;
- els resultats socials que genera amb aquests recursos.
Aquesta connexió ajuda a evitar dues lectures simplistes: la que redueix una entitat a números i la que parla de missió sense explicar prou bé la gestió. El tercer sector necessita les dues coses: relat social i rigor institucional.
Una checklist fiscal per a entitats socials
Sense necessitat d'adoptar un estàndard pensat per a grans corporacions, qualsevol entitat pot revisar alguns mínims:
- tenir una pàgina de transparència clara i fàcil de trobar;
- publicar comptes anuals, memòria i informació institucional actualitzada;
- explicar les principals fonts de finançament i línies d'activitat;
- documentar qui supervisa els comptes i amb quina periodicitat;
- registrar requeriments, incidències, inspeccions o riscos fiscals quan apareguin;
- revisar que subvencions, projectes, facturació i justificacions estiguin ben connectats;
- conservar criteris i decisions rellevants, no només factures;
- explicar de manera comprensible la relació entre recursos, gestió i impacte;
- evitar que la informació econòmica depengui d'una sola persona;
- preparar la documentació perquè una auditoria, justificació o canvi de junta no obligui a reconstruir-ho tot des de zero.
Aquest tipus de revisió no és només una qüestió reputacional. També redueix errors, facilita justificacions, millora el treball amb assessories i dona més tranquil·litat als òrgans de govern.
Més claredat, menys improvisació
La responsabilitat fiscal pot semblar un tema sec, però al fons parla d'una cosa molt concreta: confiança. Confiança de les administracions que financen projectes, de les persones sòcies que sostenen l'entitat, de les empreses o fundacions que col·laboren, dels equips que gestionen el dia a dia i de la comunitat que espera coherència.
Per això, el debat no hauria de quedar només en "complim la normativa". Complir és imprescindible, però una entitat madura necessita poder explicar què fa, com ho fa, amb quins recursos i amb quins criteris.
A MIDUE treballem precisament en aquesta direcció: ajudar les entitats socials a ordenar projectes, pressupostos, indicadors, documentació, justificacions i informació institucional en un mateix entorn. Perquè la transparència no sigui una feina afegida al final de l'any, sinó una conseqüència natural d'una gestió més clara durant tot l'any.